Vies, trekking i teca

Amb una setmana de retard però es que aquests dies he estat molt liat

Ja feia temps que teniem pendent una sortida a la muntanya. Massa temps. Tant que al començament la idea era fer una travessa d'un parell de dias a la neu, però com que es va anar aplaçant i aplaçant ens vam tobar que ja feia massa calor icomençava a haver- hi risc d'allaus. Així que vam haver de canviar de plans.

Algú va plantejar fer una sortida en bici, però no tothom en tenia. L'Emili ens va voler vendre la moto d'una via ferrata facilíssima, però alguns vam pensar que potser 68 metres de pont nepalí sòn masses metres pel nostre vertígen. Posats a jugar-nos el físic jo vaig proposar un nou esport d'aventura: boletaires nudistes. Incomprensiblement la gent ho va trobar massa arriscat

Al final ens vam decidir per una cosa senzilleta, un combinat d'escalada a Moià i un trekking a Sant Quirze de Safaja, si els temps ho permetia. I els temps es va portar. Tot i que la previsió era de pluja i de que a la sortida de Barna ens vam trobar una boira acollonant, ens va fer un dia de primavera radiant.

Com que ja estàvem de vacances, vam quedar per esmorçar a Moià a las 8'30h. i que cadascú arribaria pel seu compte. Jo, amb la inestimable ajuda de Google Maps, em vaig perdre i vaig acabar protagonitzant un rallie individual pel Vallès Oriental per poder arribar a las 9'15h. Evidentment vaig arribar l'últim.

Una vegada ben esmorçats vam enfilar cap a la zona d'escalada per una pista on hi havia un rétol que prohibia collir pinyes, cosa que tindria molt de mérit per que per allà només n'hi han alzines(?). La pista pasa al costat d'un camp de golf(quina ràbia foten aquesta gentussa del golf, si per mi fos els hi ficaria las bolas pel cul lligades amb un cordill com si fossin bolas xinesas, per que gaudissin de veritat del plaer de....) i d'una queseria i després d'un parell de kilòmetres arribes a la zona d'aparcament.Definició: L'escalada és un esport on els hominids desenvolupats fan una regresió evolutiva per pujar una paret més o menys vertical a l'estil d'un mico qualsevol. Això si, equipats amb un material que cap mico del mòn podria pagar-se de la seva butxaca tret de la mona Xita.
Potser va ser per culpa d'aquests prejudicis, o per que el dia abans havia sortit de farra i havia dormit només 3 horas, la veritat es que no vaig tenir collons de fer cap via sencera i em vaig limitar a asegurar a la penya mentre veia com els novatus grinpaven com si ho haguessin fet tota la vida.

Recomanació: a la motxilla d'un bon escalador no hi pot faltar un rotllo de paper higiènic. Si no corres el risc d'haver-te de netejar el cul amb fulles(en aquest cas alzines, Uauh!) o de haver de perseguir marmotes per deixar-lis el llom ratllat(amb el risc de que algun naturalista despistat las vulgui catalogar com a nova espècie)Una vegada vam acabar de fer el mico, ens vam apropar a St. Quirze de Safaja, on després d'un esgotador trekking(jo,jo,..) per visitar la Balma de l'Espluga ens vam fotre una bona atipada. Això si que és una bona forma de desconectar de la feina i començar be las vacances.
-